3 d’abr. 2016

GRÀCIES, JOHAN!



La frase de la discòrdia
En les hores prèvies al clàssic de futbol, poso la tele per estar-ne al corrent de les possibles novetats d’última hora i topo amb el directe in situ d’un dels inefables periodistes d’esports de TV3. Sense amagar la seva emoció, mostra a l’audiència com si fos un tresor la samarreta blaugrana amb la frase “Gràcies Johan” amb què el FC Barcelona ha volgut homenatjar el recentment desaparegut ídol holandès Johan Cruyff. Des del plató, els seus companys s’apressen a aclarir que, evidentment, el periodista està obligat a retornar-la al club perquè només se n’han fet tres per a cada jugador de la plantilla. Immediatament, penso que en el futur algú pagarà un bon grapat de diners per aquella exclusiva peça de roba, però que jo, encara que m’ho pogués permetre, no ho faria. Em disgusta sobre manera que ni tan sols no s’hagin pres la molèstia d’escriure “Gràcies, Johan” amb coma, o, fins i tot, “Gràcies, Johan!”, amb coma i signe d’exclamació, que és el que hauria pertocat a causa de la grandesa de l’homenatjat. (L’absència de l’exclamació encara l’hauria perdonada, ja que, ben mirat, els catalans sempre hem estat refractaris a mostrar en públic els nostres sentiments, com aquells aldeans danesos de la inoblidable pel·li ‘El festín de Babette’.)
Al vespre, a l’àmplia sala d’estar de la Laura, que ha convidat a veure uns quants amics el partit davant del seu formidable televisor, no puc evitar fixar-me en dues enormes pancartes arran de gespa amb la frase “Gràcies Johan” i en una altra d’idèntica de la penya Almogàvers. Acte seguit, apareix el mural de paper xarol que el públic ha format a requeriment del club i que veurà mig món: “Gràcies Johan”. Faltaria més. Enrabiat, em dóna per treure conclusions i em pregunto si en realitat no es tracta d’una mena de sabotatge o una conseqüència de la fredor amb què les darreres directives han tractat Johan Cruyff. “Li fem aquest homenatge per acontentar tothom, però tampoc no ens passem de frenada, eh! (amb exclamació, ara sí)”. De cop i volta, l’amfitriona, tan observadora o més que jo, llança a l’aire la pregunta: “Però no hi hauria d’haver una coma entre el ‘Gràcies’ i el ‘Johan’?”. L’hauria abraçada. No estic sol. Tracto d’explicar com m’ha estat mortificant tota la tarda aquella coma absent mentre recordo una classe d’història de la meva infantesa en què el professor va parlar-nos de l’ajusticiament erroni d’algú perquè un altre va oblidar una coma ‒“‘No tingui pietat’, en comptes de ‘No, tingui pietat’”‒, però el partit ja ha començat i només la Laura se’n fa càrrec. Al minut seixanta, algú treu ferro al gol de l’empat de Benzema tot afirmant amb rotunditat: “Va, ara començaran a baixar físicament i els matxacarem”. Sorprenentment, qui es queda sense benzina és el Barça i el resultat final no pot ser més decebedor: 1 a 2 a favor del Madrid. “Gràcies, Johan!”, exclamo dintre meu. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada